
"I no hi ha més manera: la dama se'ns ne va
o bé un detall la minva i un mot la deshonora.
Aneu a peu, poetes, cercant de somiar
l'alta bellesa duradora.
Jovent, oh tu que cerques la joia o el renom!,
no cuitis a adorar-los, que el dol et colpiria.
Sovint les esperances que fan d'esquer són com
la bella dama del tramvia."
D'Auques i ventalls (1914)
He escollit aquest fragment ja que penso que és la part més significativa del poema, la qual trobem el missatge que l'autor ens vol dir: no és necessari córrer o donar-nos pressa per obtenir alló que desitgem, ja que si ens precipitem massa, podem tenir alguna decepció, Per tant, per les figures d'analogia que trobem al poema, més val anar a peu i no arriscar-se, que agafar un tramvia (en el cas de l'autor), ja que pot ser una mala decisió.
Per concloure, les esperances no les hem de perdre mai, ja que hem d'esforçar-nos per obtenir tot alló que volem i si les coses bones triguen en arribar, només necessitem paciència per esperar-les.
RAMON AYMAMÍ PEREZ
2BAT-C
LITERATURA CATALANA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada