Allò que tal vegada s'esdevingué, Joan Oliver

ADAM, tocat: Això mateix, dona, això mateix! Si és el que jo anava a dir! Ell ho ha proclamat avui davant meu i de l'èngel, amb aquella sobregueria que se'l menja. Ell és l'home! Jo no compto. Els filla dels meus fills s'avergonyiran de mi perquè he malmès el benestar de tothom per sempre. I ja no faré res de bo. (Exitant-se progressivament.) Ell, en canvi, traballa -ui, com treballa, el meu fill!- pensa! critica i elabora l'ànima d'un home nou: un home sabi i coratjós, capaç potser d'encarar-se amb el mateix Javhè.

Aquest és un fragment de l'obra Allò que tal vegada s'esdevingé de Joan Oliver. Concretament correspon a una intervenció d'Adam que trobem a la pàgina 69. Amb aquest parlament, Adam es dirigeix a Eva referint-se al seu fill Caïm, un noi diferent a la resta de la família.

El caracteritza com a l'home, en cusiva, un home nou, que pensa, critica, és savi i coratjós. Aquestes qualitats s'oposen a les del propi Adam que diu "...he malmès el benestar de tothom per sempre. I ja no faré res de bo."Amb això, Oliver compara l'home burgès, antic, passiu (Adam) amb l'home modern, trencador, que avança i lluita (Caïm) i fa una crítica a la societat burgesa i conservadora en general.

Amb el to que utilitza, podem copsar un punt d'enveja, de gelosia, que el pare sent del caràcter fort i emprenedor del seu fill i de la visió que els descendents tindran dels dos.

Finalment, veiem una voluntat per part de l'autor de caracteritzar, de definir la personalitat de l'home transgressor; en cert sentit, la personalitat del mateix Oliver.

La imatge representa aquesta nova figura de l'home, capaç d'encarar-se a Déu.

Maria Grifoll Nogués

2n BAT C